Somnis darrere d'una finestra (2)

Sota un núvol d'aigua de tronada es dibuixaven les siluetes d'unes muntanyes, amagades per una boira negra i fosca. La tronada enfosquia cada carrer, cada avinguda, d'un lloc que veia com els carrers, es transformaven en rius, i barrancs inundables. Tot era pluja en aquell lloc, que no sabia massa bé, perquè però una tronada portava una altra. Semblava vore's per l'horitzó una clariana, però res, només era una quimera d'un temps acabat. Una utopia d'uns ulls que un dia més miraven per una finestra.