Històries darrere d'una finestra

Una altra vegada més les meues idees dibuixen paraules que distrauen al lector, escriptor, tota aquella persona, que llisga aquest blog. La finestra s'obri al món, al carrer, a la vida. De vegades no som conscients que realment la visió de cadascuna de les persones que mira el món, és una mirada única, descriptiva, somiadora, il·lusionada. És eixe mirar, eixe aspecte, que ens mou a actuar. Vore una cosa per primera volta, fa que el temps pare, que contemplem allò que tal vegada, i només tal vegada havíem pensat que no podia ser d'una altra manera, vore's des d'una altra perspectiva.

Hi ha gent que pensa que les mirades, no condicionen, només ens formen per a que percebem el món d'una determinada forma. Però al cap i a la fi, el que fa el món som nosaltres. Sense nosaltres, el món deixaria d'existir. Ara un dia qualsevol, un home qualsevol, escriu darrere d'una finestra, veient com la vida passa poc a poc.