Els Amants. Vicent Andrés Estellés
|
 |
|
| |
|
- ELS AMANTS
-
- La carn vol carn (Ausiàs March)
- No hi havia a València dos amants com nosaltres.
- Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
- Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
- Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
- De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
- i rodolem per terra entre abraços i besos.
- No comprenem l'amor com un costum amable,
- com un costum pacífic de compliment i teles
- (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
- Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
- i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
- Jo desitjava, a voltes, un amor educat
- i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
- ara un muscle i després el peço d'una orella.
- El nostre amor es un amor brusc i salvatge
- i tenim l'enyorança amarga de la terra,
- d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
- Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
- Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
- Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
- Després, tombats en terra de qualsevol manera,
- comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
- que no estem en l'edat, i tot això i allò.
- No hi havia a València dos amants com nosaltres,
- car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
