Eren vesprades passades,
hores que vivien per despertar.
Silencis entristits per una dolçor amarga, profunda, tènue...
Nostàlgia de dies,
somnis al matí,
obscuritats perdudes,
a la melancolia quotidiana..
Quotidiana d'un dia avorrit.
Crits silenciosos de mirades divertides,
hores, dies, mesos,
vesprades escoltades,
darrere la finestra.
Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
