El rerefons d'un vent infernal, omplia la soledat d'un atzucac pensant.
No trobava eixida als seus patiments. Uns patiments que moltes vegades, l'obligaven a jeure a vida, a romandre sense cap alegria ni satisfacció.
Udolant a la soledat, a la desesperació.
Cants d'un mariner, que desapareix a la mar.
Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
