Hores revoltades i després de no escriure durant massa temps, les paraules tornen a prendre forma a devenir-se unes a altres, a jugar amb elles. El joc no és una altra forma de constituir el llenguatge. Mentre fas un treball i la música clàssica sona de fons, el Sol desapareix per un horitzó que sembla esborrar-se a les sirenes prohibides de crits i columnes incendiàries.
Pareixen , semblen característiques d'un boig de poble, o tal vegada de ciutat? Teclejant i filosofant amb el martell (Nietzsche) el desig d'escriure dóna pas a la melancolia i a l'oblit, d'uns sons aliens, que potser ara entonen la melodia d'una humanitat que ja no sap cap a on girar el cap.
Són històries d'un home, que s'acomiada mentre l'escriptura finalitza amb un punt final.
Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
