De vegades no saps de què parlar, què pensar, al cap i a la fi sobre que escriure. És un d'eixos moments on els instants fugaços passen per davant teu, on la roba estesa al Sol, s'asseca a les hores mortes d'un dia ennuvolat. És en eixe atzucac existencial, quan te n'adones de què les coses són com tu les penses, i que la teua visió, és una xicoteta manera d'entendre el món.
Cotxes, muntanyes, arrels, somnis, no són sinó producte d'un pensament que un dia més escriu a un lloc perdut.
Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
