Plors de nostàlgia

He recordat que no tinc paraules per a dir el que vull,
he esbrinat carícies a aquella terra que em va parir.

He descobert que la mar asseca les teues llàgrimes
i el Sol reviu el matí.

He trobat a la rancor mirant-se a l'espill
mentre fugíem d'aquell somni prohibit.

I avui t'he escrit per trobar-te.

T'he vist i a la vorera d'una paraula
m'has dit que ja no cercem instants.

El paper de la vida ja s'ha acabat.

T'he cercat i m'has dit que sense paraules potser no hi haja veritat.