La Lluna, astre de la foscor, d'aquell silenci on aquells cossos nus udolen entre crits, quin udol? Només el crit esborrat d'aquells escrits proscrits i clandestins que només en l'obscuritat tènue i difusa relaten les històries de la Lluna que ara queda reflectida en aquell estany a la soledat.
Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
divendres, 4 de desembre del 2015
Quan la mirada envaïa el paisatge sota una Lluna Plena
S'amaga el Sol i la nit comença a gaudir de les mirades nocturnes que li són familiars i quotidianes, Tot pren un color i una forma que el dia, el Sol no ha sabut trobar. La nit és el lloc, el moment on els grans escriptors, els bohemis s'inspiren per a crear la seua bogeria poètica, la fantasia conquerint la literatura, la literatura encarnant-se a si mateixa.
