Habitualment les meues paraules han
sigut la poesia que ocupava un lloc en aquest periòdic. Ara la prosa
conquereix el nou article que estic escrivint. Ens trobem al mes
d'abril. La primavera desperta com la nova estació que ha
caracteritzat la poesia, la música, els contes de hui i les
històries de demà. Però no anem a parlar ara de la primavera i les
seues implicacions literàries, sinó de com la pròpia escriptura
ens obliga a parlar d'ella, com es formen els llibres, el perquè de
la seua existència. Una vegada arribat a aquest punt ens remuntem en
el temps a una època on les llegendes eren realitat i els dracs i
les fades corrien pel món i formaven part de la vida quotidiana dels
pobles. On els trobadors eren qui contaven les històries :
“Això va ser i era una vegada en un
lloc qualsevol de la terra coneguda, entre les columnes d'Hèrcules i
les terres llunyanes més enllà del riu Tigris, un cavaller que
vivia tranquil i plàcidament en la seua vila. Aquest senyor estava
en pau amb tots i ni la cobdícia ni l'avarícia regien la seua
vida. Un bon dia li van arribar noticies d'un lloc llunyà on els
habitants sacrificaven cada dia una víctima a un drac per tal que
aquest no s'apoderara de la vila. Però va arribar el dia on la filla
del rei que hi habitava allí havia de ser sacrificada. Aquest
senyor, que passaria a la posteritat com a Sant Jordi, va ser capaç
de salvar a la princesa i donar mort a aquesta fera que atemoria als
vilatans i així acabar amb la bèstia.
La princesa es va salvar i el drac va
quedar mort. Des d'aquell dia a tot arreu, terra endins, mar enllà,
Sant Jordi és conegut per donar mort a aquell monstre. Il·lustres i
senyores de tots els llocs del món que aquesta llegenda perdure en
els cors d'aquells que ara habiten a les nostres viles.”
El trobador va acabar de contar la
història i el meu pensament tornava en sí. Que simbolitzava açò?
Quina importància tenien els llibres? Aquella llegenda m'havia fet
reflexionar i ara després de molts anys tenia una simbologia ben
marcada. La rosa que representava l'estima i amor i un llibre com a
símbol de la cultura i la lectura del propi fet de l'escriptura. Jo,
escrivint ara açò ,només podia pensar en el dia del llibre i com
aquella rosa era l'amor del cavaller a la princesa i el llibre era la
història que es narrava.
L'escriptura havia creat vida entre les
paraules i els versos del conte que ara acabava d'escriure. Per a
qui? Per a aquells que saben que els llibres són la saviesa entre
pàgines d'una història que tots podem contar.
Raül Francés Gómez
Conte publicat al periòdic "La Plaça". Número 13
