Dissertacions a les hores tancades IX

Dissertacions a les hores tancades IX 

30/03/20

Què és el silenci? Què és el so? El so de cada remor quan parlem? Les meditacions d'un home a la muntanya a cau d'orella?

El meditador de la muntanya necessita aire fresc. L'alé vital que done els arbres, la natura, la vida, que ara comença a respirar per ella mateixa. Ara ha parlat, ha enraonat i ha discernit la necessitat de canviar les coses, de repensar-ho tot:

Ai humà, gràcies a la teua inactivitat he recuperat vida! Sóc la natura a qui mai has escoltat. 

Sense mi no hagueres creat la música, que m'imita amb cada despertar, l'art que sedueix els meus moviment i la teua forma humà que sense mi no series res. He parit els boscos, la llum, l'aigua dels rius i de la mar que encisa les teues poesies. La nit que mou als teus poetes a escriure versos, a relatar batalles d'antics romanços entre carrasques i oliveres.

Sóc el voltor de les muntanyes, el falcó de les hores baixes i la rabosa als camins. La maror de l'estiu i la bora que t'acarona mentre encens la meua llenya vora la llar. 

Sóc l'anhel de llibertat i esperança que tens per eixir de casa. Espere que algun dia em tractes com jo t'he tractat. 


Signat, la natura. 


Bona vesprada, natura, sóc el meditador de la muntanya. A tu dedique els mots que cada dia verse.


                                   Atentament, Della Fontaine.