Dissertacions a les hores tancades VI
27/03/20
Mentre penses que vas a escriure, obris el blog i recordes el temps que feia que no li tornaves a donar vida a aquest diari digital. Observes i et mires. ja no eres la mateixa persona, ara fa anys, quan va començar a caminar aquesta plataforma.
Han passat anys, prou anys, prou coses.
Tornes a la realitat immediata i la persona que llig torna avant i arrere, preguntant-se perquè hui parles sobre açò. És un tema com un altre, estimada persona.
T'adreces a totes les persones del món. Però ara i ací, la inspiració brolla per a dibuixar-te la imatge d'un pintor que ha ajudat a perfilar, no el meu ni el teu, sinó el nostre relat.
A tu Musa de les lletres, a tu Musa poesia.
Atentament, Della Fontaine.
La persistència de la memòria. Salvador Dalí.
