Les paraules han deixat de tindre sentit. Punts, comes, d'una poesia que ara s'escriu en vers. No sé què faig escrivint hui, després de tants dies, tantes hores.
Somies, vius i recordes el llibre que fa anys vas publicar. Il•lusió d'un record passat.
Pensaments existencials, d'amor i desamor, cal posar títol a les coses? Som animals de costums que ho necessitem.
Les lletres s'esborren a l'igual què l'apetit, el desig. Instant efímer d'un no res qualsevol.
La nihilitat ha pres la forma d'un escriptor quotidià.
