I supose que, com a la resta dels mortals, la soledat ha format part del viatge personal.
L’amor, una cosa sobrevalorada, entre plors, rialles i seducció. Matí constant del paper on escric. Vols ser tu mateix o allò que la societat espera?
Les circumstàncies de cada racó interior, són ara la tendresa i la sensibilitat amb la que mires al món.
Món desconegut per a aquell que intenta donar-li sentit. I de cop i volta, una festa, comboi. L’existència és l’única forma de la poesia vital.
Raül Della Fontaine.
