la filosofia manté alguna relació amb la música

Des que vaig començar a estudiar filosofia l’any passat, m’he preguntat per l’estreta relació amb la música o si guarda alguna relació aparent, aparent per a nosaltres. No intente que la gent opine igual que jo, ni molt menys, només pretenc que un estudiant de filosofia siga escoltat. Comence, doncs amb aquest tipus d’article. La filosofia, com tots vosaltres sabreu, és una ciència, que es pregunta sobre totes les coses, el coneixement, la realitat, la política, l’estètica, etc.
I com relacionar-la amb la música?. La meua curiositat recau en què a l’igual que la filosofia, que en la seua part ètica es pregunta sobre els sentiments, entre d’altres moltes coses, la música intenta quasi totes les vegades, recordar esperances, sentiments, estats d’ànim, rememorar antigues batalles, com puga ser el cas de la música de moros i cristians, amb les seus marxes mores i cristianes, o intentar mostrar bells passatges de la vida, com la música de bandes sonores, etc. Aleshores la música, la podria col·locar per dir-ho d’alguna manera, en diverses branques de la filosofia, com ara: la teoria del coneixement, l’ètica, l’estètica, a grans característics.
Sobre el primer que vaig a parlar és sobre la relació que té amb la filosofia analítica, i en concret sobre la teoria del coneixement. Sobre la teoria del coneixement, podem dir que estudia a tots aquells que han volgut entendre o han pretès entendre el coneixement sobre diverses perspectives per a arribar a un cert grau de veritat, i com justificar aquesta certesa, dins d’aquestes corrents podem destacar: l’escepticisme, l’empirisme, el racionalisme, el fonamentalisme, etc. I que pinta ací la música? Doncs molt fàcil, la música d’alguna manera o una altra intenta mostrar una forma de coneixement, com trobar un cert grau de veritat. Pose un exemple. La música, pretén conéixer aquelles notes que estan escrites en un paper donant-les forma i color, mitjançant tota classe d’instruments, ja siga amb instruments de vent com el clarinet, la dolçaina, l’oboè, la flauta, la trompeta, o amb instruments de percussió, com la caixa, els plats, la pandereta, o el triangle. Ací rau l’originalitat de la música, transmetre una sèrie d’impressions a nosaltres mateixa, mitjançant moltes vegades un llenguatge que pot resultar inintel·ligible, per a molts, però que fa de la música una art entre arts. Una cosa veritablement certa.
Altre aspecte que caldria assenyalar és el seu aspecte estètic. La música es creu que va ser inventada pels primers homínids de la Terra per a representar els sorolls de la naturalesa, com el cant dels ocells, la remor de l’aigua, i molts altres aspectes. Aquesta propietat de la música, fa que siga al meu parer una art en innovació i creació, adaptat a noves perspectives. Actualment, no podem entendre les festes sense música, i açò podria ser degut al seu caràcter originari de relació amb la natura, a banda de la seua adaptació per a representar qualsevol activitat del món real. D’açò encara podem trobar relacions molts àmplies al llarg del nostre planeta. Les festes de moros i cristians, les falles, les fogueres, i per no citar llocs pròxims, les danses que realitzen els massais a Kènia o els càntics dels berebers del Nord d’Àfrica o totes les danses típiques de cada lloc del món.
Respecte a l’altre apartat, per dir-ho d’alguna manera que recolza la música, podria ser l’ètica que entre d’altres coses s’ocupa dels sentiments humans, com la benevolència, la caritat, la pau, l’amor, l’amistat, la llibertat, etc... ací la música també desenvolupa un paper clau. La música intenta mostrar a banda de tot el que hem dit abans, l’amor entre les persones, la seua llibertat a expressar-se lliurement, com mostren diverses obres, per no dir moltíssimes, la seua recerca de la pau entre tots. Açò encara que parega mentida ho podem trobar, en coses tant populars com les nadalenques, o les jotes cantades, ja siga valencianes, sevillanes, les munyèires, les jotes aragoneses, etc... Aquesta diversitat d’aspectes que mostra la música ens fa vore que estem en un món plural on la cultura, va lligada a una manera d’expressió, com la llengua o la música.
Per a concloure, preguntar-vos si us ha agradat aquest tipus d’article, que espere que si, i acabar amb una frase famosa, que no recorde ben bé de qui és, però que diu: “la música és vida”.