Un
joc de paraules,
Un
matí somiat,
Volent
viure la vida,
Amb
algú al costat.
El
no-res està llunyà,
Ara
ja és massa tard,
La
cursa de la vida,
Ja
fa anys que ha començat.
Aquell
ja ha perdut el temps,
Carpe diem deien allí,
Una
persona qualsevol,
De
qualsevol edat.
Qualsevol
que siga,
Qualsevol
serà,
La
vida és un joc,
Un
joc estrellat.
Aquell
individu,
Ja
ho sabrà,
O
potser no,
I
viurà amb engany.
Acabaré
dient,
que
ja s’ha acabat,
contra
aquell que no fa res,
el
res és la veritat.
La
veritat de la vida,
La
mentida del món,
Potser
una utopia
O
potser no.
