Era el poeta qui escrivia el relat d'un conte. Un conte que adquiria vida en aquell instant.
Nits trencades a les hores apagades, somnis perduts a aquell temps clandestí, que ara semblava no tindre espai.
Un full en blanc, i un café a un xicotet bar, el motivaven tots els matins, totes les vesprades a l'escriptura.
S'envoltava de gent, d'amics, però tot quedava buit.
El no res envaïa l'ànima d'aquell home, que mai havia deixat un full sense escriure, un somni per dibuixar. Ara de cop i volta no sabia que escriure.
El seu pensament s'havia transformat en un atzucac nihilista del qual li resultava impossible escapar.
Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
