Un esguard contemplava aquell paisatge.
Era un lloc que no sempre semblava allò que era.
Cases, pins, serres i més serres, endevinaven clandestinitats atzucades, seduccions a una persona qualsevol.
Tal vegada, la simpatia de la gent pels seus escrits el motivava a escriure.
Eren hores entre canuts i llibres,
estudis perduts a la son i a l'existencialisme,
que un dia de juliol,
van contar una història comuna.
Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
