Aquell home mirava el pas del temps des d'aquella muntanya. Havia envellit i les seues cames, pujaven a poc a poc a aquell lloc alt, des d'on es veia com evolucionava la vida. Una vista que destacava sobre tot l'entorn. Un paisatge que només un pocs podien comprendre. Les històries passaven, s'esborraven, esdevenien somnis; promeses d'una fantasia qualsevol.
I de sobte, sota l'atempta mirada d'una rabosa1, aquell home solitari es convertia en falcó2 i abandonava la muntanya a cercar nous horitzons.
1La rabosa representa la vida.
