Sembla que
la tardor ha quedat amagada. Les fulles cauen tímidament mentre la
calor no deixa gaudir dels colors i matisos que descobreixen la
bellesa i l’arribada de l’hivern.
Les
castanyes i les carabasses esperen ser torrades, ser menjades.
El pas del
temps transita entre les estacions de pas que enceten un cicle
vital. Un etern retorn que es repeteix any rere any.
Però ara
la tardor sembla haver-se encisat per eixos dies d’agost. Per eixes
vesprades a la mar. Eixos dies de tranquil·litat.
No sap ser
hivern ni ser estiu. Juga a ser soledat , però no deixa la calor, ni
es deixa seduïr per l’hivern.
Ara sembla
ser el segon estiu. Un estiu tardà.
No es
coneix ni sap en que ha esdevingut.
Tal vegada
la humanitat l’ha transformada en allò que no era.
Article publicat al núm.7 del periòdic La Plaça
