Començava
a cremar la llenya a aquella llar. Fora feia fred i la nit gelava els
instants prohibits.
Reviscolàvem
amb aquell foc que ens despertava somnis compromesos per la tendresa
de la nit, clandestinitats vora els estels que havíem conquerit
aquell estiu, records d’aquella infantesa jugant a ser altres
persones.
I ara he
plorat de felicitat mentre veia com les fulles rodolaven pels carrers
des d’una finestra.
Sabíem
que allò no duraria massa.
Eren
miquetes d’una circumstància concreta, supèrflua, difusa...
S’esborrava
a l’esdevenir relat, al caliu d’aquell fanal que ara es fonia
entre la cendra amb un conte d’hivern d’un escriptor quotidià.
Conte publicat al núm. 8 del periòdic La Plaça
