Ara fa vent,
la roba estesa es mou
lentament
als estels d’un dia
fugaç.
Tot s’ha acabat,
fascinacions,
suors a la matinada d’una
lluna plena,
que miqueta a miqueta
recorda la passió
d’aquells amants
que dia rere dia,
es trobaven al pas d’unes
esquerdes,
que una vegada més,
havien trencat.
(Poema
que apareixerà al llibre Simfonia per a set veus)
Poema publicat al número 9 del periòdic La Plaça
