vaig cercar a les hores quan la imaginació ja s'havia acabat per sempre.
Vaig conquerir els instants que any rere any dibuixen la nostra circumstància,
el passat ara ocupa el lloc d'aquells que ara el recorden.
Passat, passat i la derrota d'aquell vaixell que un dia a la mar va naufragar als peus de la humanitat.
Imaginació, passió, èxtasi, entre la bromera de les aigües d'una mar que ha viscut moltes batalles.
Entre pins i oliveres la terra recorda com de les teues llàgrimes un dia et va estimar,
et va plorar a les misèries d'una matinada que ara viu com si tu no hagueres existit.
El no res apareix i tu certament eres eixe no res que un dia les teues llàgrimes van veure nàixer.
Ara el no res queda i tu recordes com un dia aquells que t'han estimat estaran per sempre en el teu record.
