Simfonia d'unes veus silenciades

Quan va començar a escriure les seues paraules no tenien sentit ni valor, només escrivia com aquell que menja o medita.  Inventava versos i relats que el portaven per camins que ell mateix imaginava. També pensava en les coses que li passaven dia a dia,  minut a minut i les hores que recordava vivint la vida.
Els instants transcorrien mentre els pensaments omplien llibretes i papers d’un home que somiava ser algun dia escriptor. La seua vida havia estat custodiada per un silenci literari que li impedia mostrar els seus versos. La seua vergonya l’impossibilitava a mostrar eixes històries al món.
Però la simfonia de les veus que un dia van envoltar el seu pensament ara es mostrava decidida a composar les set veus que el guiarien per la seua existència. Un ésser que ara composava aquest primer poema:

...i eren set veus,
                set graus,
                      set vides.





(Preludi del llibre Simfonia per a set veus)