Dissertacions a les hores tancades XI
01/04/20
Ahir, les meues paraules donaven forma a preguntes que tu et responies i t'interrogaves a tu mateix.
Hui, la frescor de l'aigua i les pedres del riu ens donen la benvinguda a un nou episodi d'aquestes dissertacions al blog d'un lletraferit anònim que només cerca entendre eixe moviment continu.
Ens banyem dues vegades en un riu? Tal com va formular aquell savi de l'Antiga Grècia o haguera pogut formular un savi de la Xina o del Japó. El moviment és l'enteniment de les coses, i les coses sense moviment no són enteses.
Canvis, revolucions, no són altra cosa que moviments necessaris que com a objectes moguts hem de realitzar. Ara bé, si ens hem detés, hem parat el moviment i som estàtics, què queda?
És possible viure estàticament? Només aquell riu que brolla de la muntanya fins a la mar sap que açò és una quimera d'un temps passat.
Atentament. Della Fontaine.
