Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
dijous, 2 d’abril del 2020
Dissertacions a les hores tancades XII
Dissertacions a les hores tancades XII
02/04/20
El riu que travessava el nostre despertar ara arriba a bon port. El seu final. La mar l'espera. Una mar embravida, tremolosa, empoderada. Una paraula que actualment està molt de moda.
Són corrents que la mar llig i interpreta que prompte, tal vegada, la calma d'una platja mediterrània arribe. Però no una platja a l'estiu, sinó una platja a l'hivern. Buida, on només la mort de les ones contra l'arena siga el so que nodreix el començament d'un nou dia.
Una platja que podem entendre com el principi o el final d'un llarg viatge. Com va dir aquell home que cantava, cap a Ítaca. Però per al versador que recita les paraules com si d'un udol es tractara, la platja és el lloc on refugiar-se.
Imaginem que eixa platja té una cova per amagar un tresor. Quin tresor? El nostre bé més preat: la llibertat.
Atentament, Della Fontaine.
