Dissertacions a les hores tancades XX

Dissertacions a les hores tancades XX

17/04/20

M'escoltes? Sóc jo,altra vegada. La que encisava els teus escrits i els teus desitjos, la que vivia a través dels teus plors i les hores cavil·lades al senyor temps. 

Sóc la poesia que brolla de la teua pell i mor als teus llavis, quan aquella nit em vas embruixar a la llum de la Lluna. Quan aquell matí, la muntanya t'ha aclarit els dubtes del temps. 

Sóc jo la que escriu per tu. A qui? A l'anhel de les històries contades. al ball de les fades i els donyets. a la fantasia i a la imaginació. 

Amb aquestes paraules conquerisc el cim de la vida i l'estany, on un dia vas vore morir la teua soledat. Ara qui eres sense mi? Hi ha humanitat sense poesia? 


- T'escolte, poesia. Eres musa de les meues lletres, i de les paraules que prenc i trene amb la teua melodia. Serva dels lletraferits i els lletraferits som humils mortals de la teua simpatia.

- Estimat amic, sóc el reviscolar de la bella natura i a la humilitat verse açò:


           Desig tendre 
           que anhela vida. 
           Recorda qui t'ha parit i ha viscut per tu. 
           Sóc la vida,
          tant de bo tinguéreu la passió,
          els contes a cau d'orella, 
          la llibertat que encara no coneix la humanitat. 



                                     Atentament. Della Fontaine.