Dissertacions a les hores tancades XXIV
27/04/20
Hem crescut com a éssers humans o ens hem quedat endarrerits en la nostra conquesta cap la nostra consciència individual i col·lectiva?
Sota una pluja d'una tronada que torna i se'n va, sembla que dia rere dia, les dissertacions van prenent la forma d'un mariner que cerca la veritat a través de la mar. Sirenes, monstres marins, Odisseu (Ὀδυσσεύς,) Penèlope (Πηνελόπη ).
No som eixe Odisseu que descobreix la veritat o tal vegada aquell simi que ha descobert com agafar una fruita amb un pal?
La veritat es mostra com a desvetlament d'allò ocult, aparentment nua. Però, la nostra època, eixe temps líquid, fugaç i abstracte com un quadre de Kandinski, ens obliga a repensar la veritat, ara oculta més que mai.
Ja no som eixe Odisseu, descobrint noves realitats, ni aquella heroïna grega que lluita per la llibertat.
Hem deixat la nostra barca al port, però a l'arena de la platja no sabem si els grans són marrons o blancs. Tal vegada, no coneixerem mai la veritat.
Della Fontaine.
