Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
dilluns, 4 de maig del 2020
Dissertacions a les hores tancades XXVI
Dissertacions a les hores tancades XXVI
04/05/20
Tornem a l'escriptura. Pensaments d'una persona a la clandestinitat, no sé perquè repetisc tantes vegades aquesta paraula que em fascina i m'encisa.
Clandestinitat de què? Som éssers clandestins?
Necessitem la socialització per a viure, però en certa manera, la clandestinitat és la que ens obliga a dir que som i qui som, que semblen ser coses semblants, però no ho són. No seré jo ara i ací, qui faça un tractat de filosofia sobre el tema; encara que ganes no em falten.
Em pregunte ara que ja podem eixir, si la gent prendrà consciència de la realitat. Però la realitat no és una il·lusió o un constructe social?
La liquiditat ens penetra a l'horitzó d'una mar efímera. Sòlida, líquida i gasosa, estats d'una depressió suïcida que envaeix la boira del matí. Potser que aquest escrit, només siga una xicoteta forma d'existencialisme fugaç.
Della Fontaine.
