Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
dimarts, 5 de maig del 2020
Dissertacions a les hores tancades XXVII
Dissertacions a les hores tancades XXVII
05/05/20
I la claror d'aquella aigua era el brollar dels efímers somriures. Somriures entre rialles i riure's entre somriures d'un riu que riu per viure.
Medite. i al meu cap torna el record, d'aquelles meditacions a la muntanya, tants anys, on el riure i el somriure, van esdevenir lletra a la carícia d'un lletraferit.
Una simfonia per a set veus, contes, reflexions, i l'activitat poètica, literària, de pensador de les idees clandestines. Clandestina va ser la paraula que em va motivar a escriure, com clandestins són els escriptors i pensadors que recorren la meua ànima: Oscar Wilde, Nietzsche, Foucault, Estellés, Mary Shelley, Hannah Arendt, i tants altres que han configurat la meua existència, en un existir fugaç.
Pensador de les existències simfòniques i riure del riu on beu el meu enteniment. He recorregut paisatges, pobles que m'han vist parir i créixer, ciutats que m'han enriquit en viatges.
I ara, reprenent l'escriptura del blog que un dia, va parir el meu primer poema, fa ara tants anys.
Della Fontaine.
