La incertesa dels sentiments ( a petició del meu amic Hèctor).
Dubtós, com l'oratge: núvols, Sol, pluja, neu,... Ix el Sol, darrere dels núvols, i s'amaga a les muntanyes.
La simbologia dels sentiments, podria ser representada amb aquesta metàfora de la llum i les ombres. Un joc d'ombres xineses, que edifica imatges i no imatges. On comença la imatge i on la imaginació i la forma que pren?
Amb aquesta semblança, la confusió dels sentiments assetja el llençol que nodreix la nostra vitalitat. Les emocions donen pas als sentiments i ells ens configuren: la por, la tristesa, l'alegria, l'amor, el desamor. Quantes històries podríem escriure amb els sentiments. No estic escrivint gràcies a ells?
Incertesa, per què? Els sentiments al cap i a la fi, són subjectius. com la imatge que projecte l'ombra xinesa. Un conill, un gat, però darrere les mans, un artista que encisa l'obscuritat en eixe joc d'ombres i llum.
Arribem a confondre què és allò versemblant i inversemblant en aquest conjur incert. Però el relat que els sentiments conten hui, ens obliguen a preguntar-nos: la versemblança són les mans o la imatge representada?
Della Fontaine.
