Dissertacions a les hores tancades XXXI (Dissertació final)
Ha arribat el moment, on els meus pensaments acomiaden unes paraules tancades. L'obertura a la nova realitat desperta i els somnis esdevenen la utopia dels que pensem que el món encara pot millorar.
Medite i pense, quines dissertacions han conviscut amb la soledat i la clandestinitat d'unes hores engabiades per una circumstància estranya i difusa?
He compartit la il·lusió d'escriure i de mostrar les vivències, unes vivències que recorren el meu esdevenir.
Som conscients d'on anem? Podem canviar açò? Som nosaltres els assassins de la nostra pròpia humanitat?
He escrit a la natura dels dies i a la mort dels que ja no estan, però la fortalesa per lluitar segueix en davant. Fal·làcies, ficcions, segons. minuts i hores on la melodia d'un rèquiem havia sigut la sintonia principal.
Ara sembla que tot millorarà. Tal vegada, haurem de trobar la nostra humanitat.
Della Fontaine.
Meditacions a la muntanya de rauletunic@gmail.com està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://meditacionsalamuntanya.blogspot.com.es/.
