Recórrer la geografia d'un cos desconegut,
La brisa d'una cortina furtiva a vora nit,
Xiuxiuejar carícies a cau d'orella,
Tendres teranyines d'arraps prohibits.
Dolç, com la Lluna acaronant-nos entre aquells llençols,
Salat, com el teu gust a l'assaborir-te per última vegada.
Tènue record,
Record, record...
I ara, silenci.
El final d'aquesta escena és l'esguard d'una mirada salvatge i fugissera.
RdF
