A l'ombra d'un sol que dorm,
Instantània d'una foto mai feta.
Tu,
La veu que ara escolta.
Jo,
L'espuma d'aquella vesprada,
Com el riu que mor al mar,
Tendresa d'una decisió fugissera.
Plores i rius.
Plou i la solitud és la suprema senyora.
D'una veu al silenci,
D'aquell sospir silenciós i sobtat.
